neuse 
› ar
xiu
s &rbquo; Se
ptiembre
2004› arxius &rbquo; Septiembre 2004" href="http://cunt.superslimgirls.com/feed//fa/radionice/" />
neuse › arxius &rbquo; Septiembre 2004M'agrada remenar entre les ofertes de llibres il·lustrats del Vip's, a vegades hi trobes algun exemplar que no havies vist mai enlloc. Com avui, quan per 4 euros m'he emportat a casa un petit volum anomenat Cafe Fetish, un catàleg d'il·lustracions de l'artista txec Jiri Sliva sobre el món del cafè.
Sempre hi ha sorpreses esperant-te a tot arreu. Oi Aura?
Ahir a Kosmopolis, Robert Coover ens ensenyava (una mica atropelladament) tot un món de ficcions hipertextuals i noves narratives.
Jo aprofito un dels enllaços que ens proposava: What we will. Un drama per a banda ampla sobre un triangle amorós.
L'exposició En guerra que està a punt de tancar portes al CCCB comença amb aquesta instal·lació, sobre la qual podem llegir el text seguënt:
La mandíbula d'ase, la primera arma mítica de la cultura occidental, significa el pas de l'agressió humana del terreny de la biologia al de la cultura. La seva reproducció en sèrie evoca el pas d'allò que és atàvic a allò que és industrial
I és tot el que diré sobre la tonteria de l'ase català.
De totes les llegendes sobre els orígens del te, la que més m'agrada és la que explica que el príncep Dharma viatjà a la Xina per predicar els preceptes de Buda. Per ser més digne de la missió, es fixà l'objectiu de no dormir durant els nous anys del seu periple.
Al cap de tres anys, Bodhi-Darma acabà per endormiscar-se. En despertar-se, enfurismat per la seva feblesa es tallà les parpelles i les llençà al terra.
Anys més tard, tornà a passar per aquell indret i comprovà que les parpelles havien servit de llavor per a un arbust que no havia vist mai. En degustà les fulles i s'adonà que tenien la propietat de mantenir despert.
El príncep en parlà al seu entorn i hom prengué el costum de cultivar el te als indrets per on ell passava.
Hi ha un munt de novetats editorials temptant-me sobre les taules de les llibreries, un munt de llibres nous pels que ja em vaig deixar temptar sobre la meva taula, i tot i així, de cop i volta em va venir de gust rellegir-ne un que feia anys que havia devorat.
Tenia una mica de por de decepcionar-me, pensar que els llibres de culte de l'adolescència deixen de tenir sentit al cap d'uns anys, però em sembla que en Holden Caulfield segueix sent un personatge entranyable i ben proper.
Suposo que no m'agrada que algú se centri massa en el tema. No ho sé. Suposo que no m'agrada que algú se centri en el tema tota bfla