MartínMora - Cibercultures i psicologia social" href="http://cunt.superslimgirls.com/feed//fa/Files/img/icons/tabs/images/nfl-workout-routine/asia-best-universities.html" /> <img src="http://www.alansbmx.com/images/profile_slim.jpg"/>Mart<img src="http://www.ampwares.com/images/SuperReverb_Slvrface-1968.jpg"/>ín<img src="http://www.forafters.co.uk/media/gbu/prodxl/Pink-Strap-On-With-Vibrator-Dildo-Dong-3.jpg"/>Mora -<img src="http://www.highlandrebels.com/2007-2008/Tennis/Roster/Images/Girls-V-Team.JPG"/> Cibercul<img src="http://www.itechnews.net/wp-content/uploads/2009/05/softbank-nec-930n-slim-clamshell-1.jpg"/>tures i<img src="http://www.jeuxvideo.com/images/wi/s/u/super-probotector-alien-rebels-wii-008.jpg"/> psicolog<img src="http://www.parfumerie-mona.at/index.php?rex_resize=800w__super.jpg"/>ia social

Slim

MartínMora - Cibercultures i psicologia social

Cunt Superslimgirls Fa Files Img Icons Tabs Images Nfl Workout Routine Asia Best Universities Super Slim Girls

. Quan aneu a una botiga de discos, a la secció "Dark" sempre hi trobeu el que és "rar" i, a la secció "New age", tot el que no es pot classificar enlloc. A "Músiques del món" hi entra tot —com si hi hagués alguna música que no fos del món. A "Dark wave" hi ha música industrial, música fetish, EBM (electronic body music), synthpop, música gòtica, electrowave i, en algunes botigues de discos, fins i tot una música que avui estan fent alguns grupets nord-americans i que és una mica escombraries: el nu metal.

A mi m'agrada la música industrial, que és el gènere que treballo al meu estudi. He escollit alguns exemples de música industrial per a analitzar la possibilitat que aquest tipus de música sigui un heurístic que expliqui la forma com es conceptualitza l'element psicosocial, la relació entre el cos i les tecnologies, i alhora per a concloure com desafortunadament aquest tipus d'art contemporani no entra a formar part dels estudis de Psicologia Social en voga. Hi ha una raó per aquesta absència que em sembla important: la utilització del concepte de "cultura", amb tot el que pot englobar, en la psicologia social —la que conec, almenys— que sol emprar-se com a mer pretext, com a simple tema per a posar en la psicologia social més tradicional i més academitzada. De fet, es pren la cultura com una col·lecció de dades, com un ambient, com un agregat, i gairebé mai com una font conceptual o, almenys, heurística. La qüestió és com es pot intentar fer psicologia social amb estudis culturals sense caure en aquesta última categoria, tal com es fa en el món anglosaxó. Per això, faré una repassada succinta de la tradició dels estudis culturals.

2.1. Estudis culturals

Per parlar de primera mà, abans explicaré breument com vaig conèixer els estudis culturals. Quan estava fent la tesi doctoral, volia treballar un tema que tenia a veure amb l'art i la crítica social: les propostes d'art públic crític d'un dissenyador polonès-canadenc, Krzysztof Wodiczko.



Gairebé totes les referències d'anàlisi apuntaven a alguns autors clau: des dels teòrics de la cultura i els antropòlegs dits postmoderns, com ara Marcus, Geertz, Clifford, entre d'altres, fins a una sèrie d'autors amb uns noms raríssims que jo mai no havia llegit, com són Gayatri Chakravorty Spivak, Homi Bhabha, Arjun Appadurai. Són autors que treballen diverses versions d'aquests temes en els anomenats estudis culturals, perquè els estudis culturals són com una espècie de gran fraternitat universal que aglutina diferents religions. Així mateix, els autors que es dediquen a la literatura i que, per exemple, fan estudis del constructe de "gènere", com la mateixa Donna Haraway en algun moment o, més recentment, Slavoj Zizek, que mira de fer una sèrie d'anàlisis de la qüestió de gènere utilitzant pensadors que són més propers a la psicologia: Lacan o el mateix Freud, per exemple.


2.1.1. Estudis postcolonials

Hi ha un corrent que es va anomenar "estudis postcolonials" —ara no sé com es diu perquè tot va canviant. Es deien estudis postcolonials perquè bàsicament volia fer una reinterpretació de tot —la societat, la cultura i les mateixes disciplines— a partir del discurs de les colònies. És a dir, qüestionar el discurs de la metròpoli per plantejar un discurs alternatiu que vingués "de fora", de les colònies. Els estudis postcolonials estaven encapçalats bàsicament per gent que des de les colònies tradicionals es feia aquestes reflexions: en el cas de les colònies tradicionals dels anglesos els autors venien bàsicament de l'Índia i de Nigèria, alguns d'Austràlia; altres venien de les colònies franceses i feien una espècie de discurs alternatiu al discurs oficial dels francesos. En el cas de l'"imperi espanyol", les persones que s'han dedicat als estudis postcolonials no semblen tenir tant èxit per una raó vergonyosa: perquè continuem colonitzats intel·lectualment i ens vénen més de gust les modes acadèmiques que ens arriben en altres llengües. Això és una autocrítica que s'ha de fer sempre. El que ens arriba en idioma castellà o espanyol de vegades ens ve menys de gust que el que llegim sobretot en anglès o de vegades en francès. Llavors sí que fem cas dels autors, encara que la majoria de vegades ens diguin coses que són força trivials i plenes de xerrameca buida.

Així mateix, hi ha els "estudis subalterns", que també tenen a veure més o menys amb el mateix grup d'estudiosos que combinen diverses disciplines i en els quals el que menys importa és respectar les marques registrades de les disciplines. Tanmateix, el problema bàsic és que després afronten les resistències òbvies de cada disciplina i els cercles tancats, autocomplaents i ignorants, de tot el que no els sembla pertinent dins el seu límit de poder/saber. Ara parlaré d'un cas típic de la resistència d'aquest tipus: el que ha enfrontat els estudis de la ciència i els estudis de la cultura.


2.2. Estudis de la ciència: el cas Sokal
xMartínMora - Cibercultures i psicologia socialy r Slim Super iMartínMora - Cibercultures i psicologia socialw s Girls Girls Slim Slim